Una família rica, una casa abandonada, un jardí desolat... Tenia ganes de fer una novel·la on hi hagués de tot això. Mirall trencat és la més profusa de les novel·les de Mercè Rodoreda, un retrat de família al llarg de tres generacions, i un imponent retrat de dona amb la figura de Teresa Goday. Amb el pròleg de l'autora i un epíleg de Marta Nadal.

"La mort i la primavera" és la novel·la que Rodoreda volia convertir en la seva obra mestra, i la més autobiogràfica de totes les que va escriure sota la seva aparença fantàstica. Els grans temes rodoredians -l'amor que neix i mor, l'afany de llibertat que topa amb la repressió, la solitud davant la meravella del món, el talent dels homes per convertir la vida en un infern- s'hi despleguen amb més esplendor i més horror que mai. En un lloc sense nom i en una època indeterminada, aïllat enmig d’una natura inquietant, viu un poble sotmès a una llei rigorosa que vetlla per destruir tota forma de desig. Un noi de catorze anys, en el moment de fer-se home, comença a rebel·lar-se i sembra sense voler la llavor d'una guerra civil. Real com un contes de fades modern, "La mort i la primavera" és un llibre sobre la sedició i el testament d'una escriptora que va posar la seva llibertat per damunt de tot.

"La mort i la primavera" és la novel·la que Rodoreda volia convertir en la seva obra mestra, i la més autobiogràfica de totes les que va escriure sota la seva aparença fantàstica. Els grans temes rodoredians -l'amor que neix i mor, l'afany de llibertat que topa amb la repressió, la solitud davant la meravella del món, el talent dels homes per convertir la vida en un infern- s'hi despleguen amb més esplendor i més horror que mai. En un lloc sense nom i en una època indeterminada, aïllat enmig d’una natura inquietant, viu un poble sotmès a una llei rigorosa que vetlla per destruir tota forma de desig. Un noi de catorze anys, en el moment de fer-se home, comença a rebel·lar-se i sembra sense voler la llavor d'una guerra civil. Real com un contes de fades modern, "La mort i la primavera" és un llibre sobre la sedició i el testament d'una escriptora que va posar la seva llibertat per damunt de tot.

Recull de cartes creuades entre el poeta Màrius Torres i la inspiradora de "Mahalta", Mercè Figueras, durant els anys que van conviure al sanatori antituberculós de Puig d'Olena. El lector hi ressegueix la història d'una relació amorosa entre un home i una dona que viuen a pocs metres l'un de l'altre sense poder reunir-se perquè la malaltia els aïlla. Durant els sis anys en què s'escriuen (1936-1942), el món exterior s'ensorra i sorgeix una de les poesies més personals de la literatura catalana. Una autèntica talaia sobre la vida íntima de dues personalitats excepcionals.

Tot just acabada la Segona Guerra Mundial, tres presoners alemanys són enviats en un poblet de França a treballar-hi sota les ordres dels civils. Ahir soldats de l'exèrcit agressor, cada un d'ells haurà d'incorporar-se en una família pagesa i ajudar-la a reconstruir el que la guerra ha destruït. I cada un s'enfrontarà a formes de convivència contrastades, algunes alimentades per l'odi, altres per l'admiració o l'amistat. Aquesta novel·la breu i intensa recull l’experiència de l’autora en un poblet francès i dóna una visió dels fets inèdita: la de les dones davant la guerra i la reconstrucció.

Cada família és una república independent amb els seus costums i la seva història. La que explica Lluís Maria Todó surt de la botiga de teixits de Can Todó a Tortosa, passa per Tarifa a posar-hi l’electricitat i s’instal·la a Barcelona, on creix i prospera. La guerra, el feixisme, els anhels democràtics, la temptació marxista i la revolució sexual la modifiquen silenciosament. Un dels fills interroga els altres, remunta la pròpia infància i escriu una crònica en la tradició de les millors novel·les de Natalia Ginzburg: "Gramàtica dels noms propis", o quines són les paraules del clan.

Caterina Albert va viure prop de cent anys i va escriure prop de cent contes sota el pseudònim de Víctor Català. És l’autora més il·lustre i menys coneguda de la literatura catalana: la major part dels seus llibres no han estat llegits d’ençà que els va publicar. Aquesta antologia ofereix un recorregut de cap a cap de la seva obra i plasma l’extraordinària varietat del seu univers, des de Drames rurals fins a Jubileu. Encapçalats pel monòleg La infanticida, els nou contes d’aquest volum tenen la força, la veritat humana i la virtuositat de les obres mestres. Amb un postfaci de Lluïsa Julià.